Pobles del Sud de València

Abraçats pel riu Túria, entre camps d'arròs, séquies centenàries i la serenitat del Parc Natural de l'Albufera, s'estén un dels racons més autèntics i singulars de València: Pobles del Sud. Este districte agrupa huit pedanies amb sabor tradicional: la Punta, Faitanar, la Torre, el Forn d'Alcedo, Castellar-l'Oliveral, Pinedo, el Saler, el Palmar i el Perellonet. Unides per l'horta valenciana i l'Albufera, estes localitats ofereixen una experiència distinta, on s'uneixen natura, esport i gastronomia.

Patrimoni amb essència rural

Als Pobles del Sud, el paisatge és cultura. Recorrent els seus camins descobriràs alqueries tradicionals, barraques valencianes, sequers d'arròs, trilladores on se separava l'arròs de la palla i una xarxa de séquies que, des de fa segles, reguen els camps gràcies a la saviesa hidràulica heretada de l'època àrab. Les principals séquies provenen del riu Xúquer (Séquia Reial del Xúquer) i del Túria (Séquia de Favara), encara que també existeixen aportacions naturals dels drenatges dels camps de cultiu (escorredors) o d'ullals existents en la marjal.

Els motors, xicotetes edificacions encara en ús, continuen repartint l'aigua entre els canals i els arrossars. Un bon exemple és el motor de la Casa de la Pipa, hui reconvertit en centre d'educació ambiental.

El districte està també salpicat d'antigues ceberes, xicotetes construccions de fusta, inspirades en la barraca valenciana i utilitzades per a emmagatzemar cebes i evitar que es furgaren.
En totes les pedanies, el nucli urbà s'organitza entorn de la seua església, que actua com a centre vertebrador del veïnat. Destaquen la més eclèctica en la Punta, de Francisco Mora (autor del Mercat de Colón), la neogòtica del Forn d'Alcedo, obra de l'arquitecte Goerlich o la de Nostra Senyora del Rosari de Lepant de Castellar-l’Oliveral, seu de la peculiar festa del Cant de la Carxofa cada mes de setembre. Al seu voltant, la resta de l'entramat urbà el componen majoritàriament habitatges tradicionals, construïts en una o dues plantes, amb coberta a dues aigües de teula àrab i pati posterior. Encara que moltes d'estes cases han sigut modificades al llarg del temps —amb reformes en fatxades, estructures i acabats—, encara conserven la seua essència original.