Les pintures al fresc més boniques de València

Per què no començar pel conjunt de frescos més gran de tota Espanya? El trobaràs en el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi (La Nau, 2), més conegut com El Patriarca, una joia de l'arquitectura renaixentista. Les voltes i cúpula de la seua església i la seua capella de la Comunió estan cobertes per res menys que 2.680 m² de pintures de Bartolomé Matarana. No oblides que el Col·legi és seu d'un fabulós museu que alberga obres d'artistes de la talla de Caravaggio, El Greco i molts més, a més d'una espectacular col·lecció de tapissos flamencs del segle XVI.

De les pintures al fresc més extenses, a les més antigues. A poca distància està l'església de Sant Joan de l'Hospital (Trinquete de Caballeros, 5), fundada pels Cavallers de l'Orde de l'Hospital de Jerusalem després de la reconquesta de Balansiya en el segle XIII. Els frescos de la Capella de Sant Miquel Arcàngel són una mostra única de la transició del romànic al gòtic. Igualment excepcionals són les restes de pintures murals en els arcs que cobrixen alguns dels sepulcres del seu xicotet cementeri annex, l'únic cementeri urbà medieval de València.

Continua fins a l'Almodí (Plaça de Sant Lluís Bertran, 2), un edifici del segle XV de gran importància en l'Edat Mitjana, ja que ací s'emmagatzemava el blat per a la venda. Esta funció es reflectix en les pintures al fresc en els murs del seu interior, que mostren l'entrada del blat, els gremis encarregats de la seua distribució i altres escenes populars i religioses dels segles XVII i XVIII.

Un grup d'àngels músics sobre un fons blau estelat cobrix la cúpula de l'altar major de la Catedral. Es tracta de la primera mostra de pintura renaixentista a Espanya, encarregada per Roderic de Borja (el futur papa Alexandre VI) als artistes italians Francesco Pagano i Paolo San Leocadio en el segle XV. Estos bells frescos van estar ocults durant segles darrere d'una segona cúpula barroca, la qual cosa va ajudar a la seua millor conservació. Ara han sigut rescatats i restaurats, retornant a la capella la seua antiga esplendor.

També la Basílica dedicada a la patrona de València, al costat de la Catedral, compta amb un impressionant fresc que decora la seua grandiosa cúpula. Obra d'Antonio Palomino, és una excel·lent mostra de l'art mural del barroc espanyol. Representa la Mare de Déu suplicant pels desamparats davant la Santíssima Trinitat, entre cors d'àngels i fins a 75 personatges identificables, incloent-hi Sant Josep i els Apòstols.

També anomenada "Capella Sixtina valenciana". La decoració de l'Església de Sant Nicolau (Cavallers, 35) és una obra mestra del barroc valencià. Més de 1.900 m² de frescos, obra d'Antonio Palomino i el seu deixeble Dionís Vidal, cobrixen completament l'interior amb escenes de la vida de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir.

Terminem el recorregut amb els frescos barrocs d'Antonio Palomino que decoren l'Església dels Sants Joans (Plaça del Mercat), recentment restaurats.