València a través de les seues esglésies
Una ruta per les esglésies més emblemàtiques
Una ciutat com València, amb més de 2.000 anys d’existència i un dels centres històrics més extensos d’Europa, dóna per a una visita assossegada dels millors temples cristians que reuneix. La gran majoria es van edificar sobre mesquites de l’època islàmica de la ciutat. En elles estan representats quasi tots els estils arquitectònics i, la gran majoria, se situen a Ciutat Vella.
Catedral de València
No és casualitat començar el recorregut per la Catedral en ple centre de la ciutat. Es tracta d’una construcció gòtica de bellesa sòbria, com es demostra a la Porta dels Apòstols, però amb una portada romànica (la del Palau) i altra barroca (la dels ferros). Va ser edificada on abans es van alçar un temple romà i, posteriorment, la mesquita major. Destaquen la seua torre campanar, l’arxifamós Micalet, el cimbori en el transsepte, i, ja a l’interior, la capella que acull el Sant Calze, els frescos renaixentistes d’àngels músics, el retaule major de Yañez de la Almedina i Hernando de Llanos, així com un parell de llenços de Goya al Museu Catedralici.
Just al costat, es troba la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, lloc de peregrinació per a creients. És l’única església del centre històric que no s’alça sobre antigues parròquies o convents, sinó que és obra nova d’estil barroc. Com a element a assenyalar destaca el cambril, un dels primers construïts a Espanya. Les pintures en la volta són obra immortal d’Antonio Palomino, pintor de cambra de Carles II.
Església de Sant Joan de l’Hospital
També molt pròxima (Trinquet de Cavallers, 5) es troba l’Església de Sant Joan de l’Hospital, la més antiga de quantes es troben a la ciutat, ja que va ser erigida per ordre directa de Jaume I després de la conquesta de Balansiya. És un exemple clar de la transició entre els estils romànic i gòtic, i conserva influències de l’art mudèjar. En el seu xicotet cementeri annex conserva una secció de la spina (mur central) de l’antic circ romà.
Sant Nicolau
La següent parròquia d’aquest recorregut, la de Sant Nicolau (Cavallers, 35), és un autèntic imprescindible per la joia pictòrica que conté. En entrar en aquest temple de base gòtica la vista es va indefectiblement a la seua volta de creueria on destaquen les pintures al fresc projectades per Palomino i executades pel seu deixeble valencià, Dionís Vidal. Són 1.900 metres quadrats d’al·legories que li han valgut el qualificatiu de “Capella Sixtina valenciana”.
Santa Catalina
En una cantonada de la plaça de la Reina, i ocupant per complet la de Lope de Vega, s’alça l’església gòtica de Santa Catalina. Digna d’elogi és la seua fina torre campanar barroca, obra de Juan Bautista Viñes en el segle XVII.
Església del Patriarca
Al carrer de la Nau i en tan bona companyia com la seu històrica de la Universitat de València es troba l’Església del Patriarca, integrada en el Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi. En la seua estructura es reconeixen els estils renaixentista, barroc i neoclàssic. No cal perdre’s el museu, amb obres notables dels pintors clàssics valencians, ni el caiman inquietant que presideix la seua entrada i origen d’una llegenda curiosa. També és destacable el claustre.
Església dels Sants Joans
El recorregut no estarà complet sense visitar, just entre la Llotja de la Seda i el Mercat Central, els Sants Joans, edifici sacre notable de base gòtica i fisonomia barroca. De la seua fase inicial conserva el rosetó parcialment cegat (conegut com la O de Sant Joan). Les pintures en la volta, obra també del gran Palomino, van patir parcialment els efectes d’un incendi durant la Guerra Civil.
Convent de Sant Doménec
Extramurs de l’antiga ciutat fortificada existeixen hui dos convents de gran riquesa patrimonial. Un és el de Sant Doménec (Plaça de Tetuan), antiga seu de Capitania General, i posseïdora del conjunt més bell de l’estil gòtic flamíger o mediterrani de València. Els seus nervis i arcs faixons helicoidals impressionen.
Reial Monestir de la Santíssima Trinidad
L’altre és el Reial Monestir de la Santíssima Trinidad, contigu al Museu de Belles Arts, i obra excel·lent del segle XV, en el qual la ciutat va experimentar el seu major auge. Del gòtic més clàssic passa a un estil renaixentista ple. Va ser edificat sobre l’emplaçament d’un conjunt conventual trinitari que comprenia un hospital.
Marca’t un itinerari i descobreix el ric patrimoni que guarden aquests temples valencians.
