«Memòria habitada»: visites guiades a Bombas Gens

Un refugi de la Guerra Civil

La fàbrica va ser confiscada i va passar a produir munició en forma de bombes de morter i magranes. Es va convertir perquè, en un objectiu militar per part dels revoltats i els bombardejos de l'aviació italiana que van tindre lloc a la ciutat de València, sobretot, entre 1937 i 1938. És precisament en eixe moment quan es construïx este refugi antiaeri de tipus fabril.

Un celler medieval

Per a parlar d'este celler hem de nomenar l'antiga alqueria de Comeig sota la qual es trobava. Este tipus d'alqueries que jalonaven els antics camins de l'horta de Marxalenes, van ser testimonis del desenvolupament industrial i del creixement de la ciutat. El celler subterrani, està datada en una reforma realitzada en l'alqueria entorn de l'any 1500 i es va concebre com un espai per a la producció i emmagatzematge de vi. En la planta baixa de l'alqueria estava situat l'almàssera, del qual s'ha recuperat una bassa circular per al trepitjat del raïm. Davall d'esta, es va construir el celler fàcilment apreciable sota la volta que va aparéixer després de les excavacions.

Un conjunt històric i un complet jardí

Dissenyat per Gustavo Marina, el jardí es considera un espai d'art més dins del conjunt. Situat al pati posterior de la fàbrica es concep com el final del recorregut museístic, un lloc íntim de reflexió i descans necessaris on assimilar el vist a l'interior.

Està relacionat amb dos moviments artístics: el Romanticisme-Modernisme propi de l'edifici i en el grup Site (Sculpture in the environnement, el lema del qual és que art i arquitectura es nodrixen l'u a l'altre) dels anys 70 i quant a la paleta vegetal, inspirat en Alfonse Molta (les 4 estacions), versió mediterrània.

Es tracta d'un jardí vivaç, alegre, acolorit la composició d'arbratge del qual i arbustos crea tensions i dramatisme. L'arbratge és de tres tipus: cítric (taronger, llimera), exòtic (jacaranda, ficus, arbre de Júpiter) i de secà valencià (garrofera, olivera, magraner). El jardí presenta un paviment de llambordes vistes continu i adaptable, semblant al del conjunt arquitectònic. Els bancs estan realitzats amb carreus reutilitzats de l'antiga fàbrica. No et perdes l'obra SiteSpecific “A través” de Cristina Iglesias, que representa dos séquies corbes en referència al riu Túria, en el fons del qual s'han esculpit unes arrels entrellaçades de baix relleus de bronze.