L'esplendor del segle d'or valencià
Segur que has sentit parlar dels Borja (o Borgia), una de les famílies més poderoses del Renaixement europeu. Entre els seus membres més famosos, hi destaquen els dos únics Papes espanyols de la història: Calixt III i Alexandre VI, ambdós valencians. A València trobaràs el palau que va ser residència dels ducs de Gandia, també pertanyents a esta dinastia, des de 1485 fins al segle XVIII.
Es tracta d'un edifici majestuós situat al centre històric, al costat del Jardí del Túria. La seua visita et trasllada a l’esplendor del segle d’or valencià, el segle XV, quan es va construir. Elements gòtics i renaixentistes es combinen en l’arquitectura i la decoració dels seus salons elegants, reflex del prestigi dels Borja.
Posteriorment, va ser residència d’altres cases nobiliàries, com els Benavente, Osuna, Pujals i els marquesos de Benicarló, i fins i tot fàbrica de seda. Ara és la seu de les Corts Valencianes i es pot visitar amb cita prèvia i guia, els dilluns i divendres al matí. També sol participar en les jornades de portes obertes amb motiu del 9 d’octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
Per què visitar el Palau dels Borja
- És un reflex del període de major esplendor de València.
- Va ser residència d’una de les dinasties més famoses de la història: els Borja.
- La combinació elegant d'elements gòtics i renaixentistes de la seua construcció.
- És seu de la màxima institució legislativa de la regió: les Corts Valencianes.
Què veure al Palau dels Borja
Escala monumental
L'espectacular escala central de pedra és obra del mestre Pere Compte, arquitecte de la Llotja de la Seda.
Saló de sessions
En este saló elegant, decorat amb tapissos i mobiliari històric, es reunixen les Corts Valencianes per a debatre i aprovar la legislació regional.
Elements del gòtic valencià
El portal d'entrada, els sostres treginats i la “lògia” o galeria de finestres de l'últim pis són una mostra de l'arquitectura gòtica original.
Pati renaixentista
El pati central destaca per les seues elegants columnes renaixentistes entre arcs de mig punt.
