Monument Històric-Artístic Nacional i Bé d'Interés Cultural
En una gran illa rectangular i al lloc on es realitzava tot el comerç provinent del mar, entre 1758 i 1802, s'alça un dels edificis més importants de la ciutat, obra dels arquitectes Felipe Rubio, Antonio Gilabert i Tomás Miner.
Amb la funció inicial de duana, en 1828 es va transformar en fàbrica de tabac i en 1914 es va convertir en Palau de Justícia.
De d'estil neoclàssic, el pati central es dividix en dos mitjançant arcades; exteriorment, està resolt amb l'ús de maó vist i carraus de tal manera que la planta baixa i la primera queden separades de les dues restants pel tractament amoltonat o encoixinat de les pilastres i la imposta horitzontal que envolta tot l'edifici. En la seua façana principal hi ha una xicoteta estàtua de Carles III, obra de Vergara.