El llegat de la València àrab: l'ànima de Balansiya

Abans de ser València, va ser Balansiya. Submergix-te en cinc segles d'esplendor andalusina que van transformar esta terra en un paradís d'hortes, seda i saviesa que encara batega en cada racó. 

El naixement d'un regne de prosperitat

Després de la seua arribada en el 714, la "ciutat de l'arena" es va transformar en un pol d'auge econòmic i cultural. Figures com Abd Allah al-Balansí van marcar la posteritat en construir el seu palau i jardins en la Russafa, origen de l'actual barri. Sota Abd al-Aziz (1021), València va viure la seua època daurada amb l'edificació de la gran muralla, consolidant-se com una joia d'Al-Andalus per la seua riquesa i arquitectura. Després del pas d'almoràvits i el breu domini del Cid, la ciutat va caure davant les tropes de Jaume I el 9 d'octubre de 1238, tancant cinc segles d'esplendor islàmic.

Centro Valencia

L'ocàs de Balansiya i l'arribada de Jaume I

La fi de la Taifa de Balansiya

Sota Abd al-Aziz (1021), la Taifa de Balansiya va arribar al seu apogeu, però la inestabilitat posterior va atraure l'ambició de nous senyors. Després del breu domini del Cid i el pas d'almoràvits i almohades, el Rei Jaume I va iniciar un setge estratègic que va culminar amb la rendició pactada de la ciutat. El 9 d'octubre de 1238, l'estendard reial es va hissar en la torre d'Ali-Bufat, marcant el naixement del Regne de València i l'inici d'una nova era que va integrar per sempre el llegat andalusí.

Centro Valencia