Skip to main content

El Camí del Cid

No sols per l’estepa castellana –“pols, suor i ferro”- va cavalcar Rodrigo Díaz de Vivar. Va ser a la ciutat de Balansiya (actual València), presa als almoràvits després d’un llarg setge, on es data el cim de la seua “glòria”. Molts anys després de la seua mort, bastant més mundana que la protagonitzada en el seté art per Charlton Heston, vencedor de la seua última contesa després de mort, va aconseguir la fama eterna pel més gran dels cantares de gesta medievals: el Cantar de mio Cid.

La llegenda va devorar al personatge real, un cavaller fronterer que s’acostava al senyor que reclamava les seues habilitats en el camp de batalla, ja fora aquest cristià o musulmà. El cinema va fer la resta, i hui dia l’ombra de Rodrigo, Sidi, Campeator, és més que allargada, i a lloms de Babieca, el seu fidel corser, i brandant alternativament la Tizona o la Colada, ens ha llegat una ruta llegendària que permet seguir les seues petjades: el Camí del Cid.

Aquest itinerari, que discorre des de la província de Burgos a la d’Alacant, passant per Sòria, Guadalajara, Saragossa, Terol, Castelló i València, segueix les aventures del mite guerrer, tant les atribuïdes a la tradició com a la historiografia oficial. A València i poblacions pròximes es troben algunes de les majors atraccions relacionades amb el Campeador.

A causa de la seua longitud (uns 1.400 quilòmetres de senderes i 2.000 quilòmetres de carreteres), el Camí del Cid està dividit en rutes tematitzades d’entre 50 i 300 km aproximadament unides entre si, perquè pugues acomodar el viatge als teus dies de vacances. El Camí del Cid es pot recórrer en quatre modalitats diferents: a peu, amb bici de muntanya per camins i senderes, amb bici per carreteres secundàries i en vehicles de motor. Tries la modalitat que tries… benvingut a l’aventura!

EL SALCONDUIT

Viatjar seguint les gestes del Cid és més gratificant si aconsegueixes el salconduit oficial de la ruta, un document gratuït, disponible en la xarxa d’oficines turístiques de Visit València, que et permet reflectir les teues aventures particulars pel recorregut proposat.

També el pots aconseguir en totes les oficines de turisme del Camí. El salconduit el pots segellar en més de 500 punts que trobaràs al llarg del recorregut. T’aconsellem que dediques un instant a segellar la teua credencial i a conéixer la relació del segell amb la localitat. Alguns dissenys estan vinculats amb la figura històrica o llegendària del Cid, altres amb algun element patrimonial del lloc al qual representen.

Al final obtindràs un bonic record i rebràs el document acreditatiu oficial, sempre que aportes un mínim de quatre segells de cadascuna de les huit províncies per les quals discorre aquesta proposta turística i cultural. També et pots beneficiar de descomptes en els allotjaments adherits a la iniciativa i de promocions i regals puntuals.

El salconduit, en suma, és una picada d’ullet a l’època del Cid, un temps en el qual el pas lliure entre regnes cristians i de taifes només s’aconseguia mostrant documentació especial, molt difícil d’obtenir llavors. Per sort, hui dia és ben senzill i està a l’abast de qualsevol. T’animes?

 

 

PER TERRES VALENCIANES

El Camí del Cid dedica dos rutes temàtiques per terres valencianes per a recórrer els castells, paratges, aiguamolls i marjals, xicotets pobles medievals o nuclis urbans de gran importància ja en el segle XI, i que van formar part de la vida i llegenda de Rodrigo Díaz de Vivar.

Una d’elles, La conquesta de València, al·ludeix al gran objectiu militar del Campeador, i recorre el camí que va emprendre per a assetjar i conquistar la Balansiya àrab. L’altra, La defensa del sud, esbossa un territori d’escaramusses i disgustos per al Campeador en ocasió del seu desacord amb Alfons VI, que es va traduir en el segon desterrament patit en vida. També part de la ciutat somiada, de València.

RUTA LA CONQUESTA DE VALÈNCIA

LA CONQUESTA DE VALÈNCIA

Aquest itinerari comença a Cella (Terol) i s’endinsa en la Comunitat Valenciana per Castelló, seguint el curs del riu Palància, on es deté en punts de tant interés com Xèrica o Sogorb, població aquesta última que mereix un viatge per la seua famosa “Entrada de Bous i Cavalls”, festa declarada d’Interés Turístic Internacional que es remunta al segle XIV.

Ja a la província de València travessa les localitats d’Alfara de la Baronia, Algímia d’Alfara, Torres-Torres, Quart de les Valls, Quartell, Estivella, Albalat dels Tarongers i Petrés, just abans de visitar la mil·lenària Sagunt, Murviedro en l’Edat Mitjana, amb el seu conjunt emmurallat i el teatre romà com a principals atraccions.

D’ací a Puçol, La Pobla de Farnals i El Puig, on es va situar la fortalesa de Cebolla, presa pel Cid l’any 1092 com a preludi necessari de la seua victòria final. Des d’ací el camí a València va quedar expedit, i comprén els pobles de Massamagrell, Albalat dels Sorells i Alboraia, bressol de la universal orxata.

Descarrega material per a la teua ruta La conquesta de València:

RUTA LA DEFENSA DEL SUD

LA DEFENSA DEL SUD

És aquest un recorregut que es basa més en els fets històrics que en la llegenda del Cid. El fet determinant de la ruta és el segon dels desterraments patits pel Campeador l’any 1088. Alfons VI el va decretar l’any 1088, mentre Rodrigo Díaz de Vivar estava en terres d’Alacant. En aquells anys, el Cid s’havia constituït en protector del regne de taifes amb capital a Balansiya (l’actual València) i va haver de contenir les arremeses dels almoràvits des del sud. Partint del cap i casal, les primeres etapes d’aquesta ruta transcorren entre un espai verd i de cultiu d’origen islàmic, l’horta, i l’aiguamoll valencià per excel·lència, l’Albufera. Sedaví, Benetússer, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell, Silla, El Romaní, Almussafes, Benifaió i Algemesí són les estacions d’aquest primer tram.

Després s’arriba a la ciutat d’Alzira, amb destacats monuments com el tram de muralla d’època cidiana, Carcaixent, Cogullada, La Pobla Llarga i Manuel, abans d’admirar la bella Xàtiva, bressol de la saga dels Borgia, amb el seu impressionant castell i bell centre històric de traçat medieval.

Des d’ací queda un tros xicotet fins a poder visitar Ontinyent, passant abans per Bellús, Guadasséquies, Sempere, Benissuera, Alfarrasí, Montaverner i Bufalí. L’última localitat d’aquest recorregut en terres de la província de València i abans d’endinsar-se en la d’Alacant, és la joia de la zona, la bella Bocairent. Val la pena visitar-la amb temps i no perdre’s diferents vestigis històrics com el seu nucli medieval i el conjunt de coves-habitatge conegut com Covetes dels Moros. Ja en terres alacantines es pot gaudir amb els nombrosos castells d’aquesta ruta, Elx i els seus Patrimonis de la Humanitat, amb final a Oriola.

 

Descarrega material per a la teua ruta La Defensa del Sud:

LA VALÈNCIA DEL CID

La ciutat de València encara conserva molts vestigis de l’època del Cid. Potser el més destacat siga la muralla àrab de la Balansiya del segle XI. Un primer tram amb torrassa, ocult entre habitatges moderns, i restes de la porta de la colobra (Bab Al-Hanax), es conserven en el cèntric barri del Carme. Restes d’un altre tram s’han trobat al costat de la Llotja, edifici gòtic considerat per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Molt a prop, on hui s’alça la Catedral, el Campeador va trobar la mesquita àrab, que no va dubtar a manar consagrar com a església apta per al culte cristià.

Segurament no trobaria vestigis romans de la fundació de Valentia tal com podem gaudir-los hui en el centre arqueològic de l’Almoina, encara que eren molt anteriors a la seua arribada. Igual que tampoc degué admirar la cripta visigòtica on va ser empresonat Sant Vicent. Amb total seguretat la Balansiya àrab oferia als habitants coetanis del Cid nombrosos exemples de hammam.

Hui podem conéixer com eren gràcies a que ha sobreviscut un exemple posterior, els banys de l’Almirall, concretament d’inicis del segle XIV. Si la figura del Campeador us interessa i, després de llargs passejos, alguna cosa rugeix en els vostres estómacs, no temeu. València ofereix una varietat de cuina mediterrània sense límits, amb la paella com a aportació universal a la gastronomia. Si et consideres purista, potser prefereixes traslladar-te a Balansiya, un restaurant consagrat a rememorar la riquesa culinària d’Al-Andalus. El Cid també hauria donat bon compte d’un bon tayín de guatles!

No hi ha millor manera de concloure aquest viatge en el temps que contemplar la silueta eqüestre de Rodrigo Díaz, obra de Juan d’Ávalos, qui va copiar l’original d’Anna Hyatt Huntington que es troba als jardins de la Hispanic Society of America, a Nova York. I és que la figura del Cid no entén de fronteres.

Subscriu-te al nostre Blog!

No et perdes els millors plans per a gaudir a València!

Subscriu-te