L'escut de València

Abans que el losange d'or i gules es convertira en la nostra senya d'identitat, la ciutat es va representar amb símbols que parlaven de la seua terra i la seua ubicació estratègica:

• L'escut romà: Una cornucòpia envoltada de rajos, triada pels legionaris fundadors per a representar la riquesa i el sol de la seua nova llar.
• En l'època medieval: En els segles XIII i XIV, València era una ciutat emmurallada sobre les onades. Este escut es pot veure hui a la Porta dels Apòstols de la Catedral.

En 1377, el Consell va adoptar les armes del Rei (el Senyal Reial d'Aragó). Poc després, Pere IV el Cerimoniós va afegir elements clau per a honrar la resistència de la ciutat:

• La Corona Reial: Remata el conjunt com a símbol de distinció.
• Les dos "L": Ubicades en la base, representen les dos ocasions en què València es va mantindre "Lleial" davant dels setges enemics. Este escut es pot veure en edificis de l'època com la Llotja de la Seda (Lonja de la Seda).

En els segles XVII i XIX s'afigen els símbols que afigen llegenda i glòria militar a l'escut:

• El "Rat Penat": institucionalitzat en el segle XVII. La llegenda diu que un ratpenat va alertar les tropes de Jaume I d'un atac sorpresa.
• Branques de llorer: concessió de Ferran VII en reconeixement a l'heroica resistència de València enfront de les tropes de Napoleó en el segle XIX.