Museu de Belles Arts de València

La segona major pinacoteca d'Espanya amb obra dels segles XV al XIX, on destaquen les sales dedicades a Sorolla, així com la destinada a Francisco de Goya. Són impactants les sales d'obra Gòtica i molt representatives de l'escola valenciana les dels pintors i escultors Pinazo i Benlliure. El museu sobreïx a més per la col·lecció pictòrica artístiques d'aquest estil a Espanya. No cal perdre's tampoc el Pati de l'Ambaixador Vic i l'obra inèdita de Velázquez.

L'edifici històric que allotja el museu va ser en origen el Col·legi Seminari Sant Pius V, fundat en 1683 per l'arquebisbe de València fra Juan Tomás de Rocabertí. Les seues traces es deuen a l'arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel, mestre d'obres de la Catedral. La construcció es va realitzar entre 1683 i 1744, encara que la seua església va ser demolida en part en 1925. L'edifici ha tingut diferents usos: Acadèmia Militar de Cadets, Casa de Beneficència, magatzem de provisions de l'exèrcit, Hospital Militar, fins que en 1946 va ser triat per a ser la seu del Museu de Belles arts.

El recorregut artístic s'inicia amb la selecció dels anomenats Primitius Valencians, que abasta des de finals del segle XIV fins a principis del XVI, amb artistes tan representatius com Alcanyís, Nicolau, Jacomart i Reixach, entre altres. També és d'assenyalar l'escola valenciana amb Joanes, els Ribalta, Espinosa, Vicente López, Sorolla, Pinazo i altres. Així mateix hi ha obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco i Goya. Compta a més amb un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d'escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics i alguns exemples d'art mobiliar.