Tresor arqueològic al centre de València
La Cripta de la Presó de Sant Vicent és, en realitat, una capella funerària subterrània que data de l'era visigoda (segle VI). Sobre ella es trobava suposadament un dels llocs on va ser empresonat Sant Vicent Màrtir, patró de València, d'ací el seu nom.
L'edifici, de planta de creu i coberta de volta, formava part del conjunt episcopal que incloïa la catedral visigoda, de l'àpside de la qual queden restes visibles. En el seu interior es van trobar espais destinats a soterrars, i una tomba amb restes d'un possible prelat del segle VI. També queden empremtes del seu ús com a banys palatins en l'era islàmica, així com altres vestigis de diverses èpoques. Una suggeridora projecció audiovisual enmig d'este tresor arqueològic permet al visitant viatjar en el temps, traslladant-lo als mateixos orígens de València.
La Cripta de la Presó de Sant Vicent se sol incloure en rutes vicentines que visiten llocs associats amb el sant a la ciutat. La seua festivitat, el 22 de gener, se celebra amb un programa d'actes religiosos i civils que sol incloure una missa en ritu mossàrab ací.
Per què visitar la Cripta de la Presó de Sant Vicent
- És una construcció visigoda en un excel·lent estat de conservació
- Allotja tresors arqueològics que abasten des de l'era romana fins a l'època islàmica
- Per a gaudir d'un viatge audiovisual per la història de València en un entorn únic
- Com a part d'una ruta vicentina, seguint les empremtes del sant per la ciutat
Què veure en la Cripta de la Presó de Sant Vicent
Arquitectura visigòtica
Es tracta d'una construcció de carreu i maçoneria en perfecte estat de conservació. Destaquen els cancells decorats del presbiteri i l'atenció als detalls en el seu exterior.
Restes romanes
En l'excavació arqueològica que va revelar la capella visigòtica es van trobar també fragments d'una pintura mural romana del déu Mercuri. A més, la cripta es troba sobre l'antic Cardo Máximo, extensió de la Via Augusta a la ciutat.
Tresors arqueològics
Les restes arqueològiques trobades inclouen des de part d'un sarcòfag paleocristià fins a jarres de bronze i peces de ceràmica dels segles X i XI.
