Cripta arqueológica de la presó de San Vicente Mártir

En el marc d'un magnífic tresor arqueològic, herència d'un passat visigot, el visitant pot realitzar un viatge audiovisual per la història de València, guiat per un avantpassat que reviure els orígens de la ciutat.

Tot el conjunt es completa amb una valuosa exposició de peces relacionades amb el lloc: pintura mural romana, altar i cancell visigots, materials islàmics i una escultura de Sant Vicent Màrtir. Un conjunt arqueològic digne d'admirar.

La Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent Màrtir és un antic edifici visigot, datat del segle VI que originalment va servir com a capella funerària destinada a allotjar les restes d'un prelat.

L'edifici presenta una construcció mixta de sillar reutilitzat i maçoneria, destacant l'atenció als detalls en el seu exterior, amb encintats de morter que subratllen els sillars. La nau està coberta per una volta de canó, i existeixen indicis que va poder haver comptat amb una segona planta. En la part inferior de la nau, es van construir arcosolis que probablement es van utilitzar per a la disposició de sarcòfags. En el creuer es va trobar una tomba amb restes d'un home adult, la qual cosa suggereix una inhumació secundària, és a dir, un trasllat posterior de les restes d'un altre lloc.

A més, l'excavació ha revelat troballes importants com el Cardo màxim, una extensió de la Via Augusta dins de la ciutat, i diverses restes romanes, incloent-hi fragments d'una pintura mural del déu Mercuri. La Cripta també formava part d'un conjunt episcopal que inclou la catedral i altres capelles. Al llarg dels segles, l'edifici va ser transformat, i en època islàmica es va usar com a banys palatins, la qual cosa va deixar la seua petjada en l'estructura. L'excavació ha recuperat objectes valuosos, com ceràmica decorada i jarres de bronze, fet que fa d'este lloc un punt clau en el patrimoni arqueològic de València.