Any Jubilar del Sant Calze

València celebra l'any Jubilar del Sant Calze

A vegades els grans tresors es guarden on menys te l'esperes. La Capella del Sant Calze de la Catedral de València és un d'aqueixos llocs. En ella s'exhibeix des de 1916 la copa que ha generat més llegendes, obres artístiques i literàries; i una de les relíquies més admirades i aclamades per l'Església Catòlica: el Sant Greal, custodiat des de 1437 en el reconditori de la seu valenciana. Fins a la seua arribada al Palau del Real de València en 1424 de mà del rei Alfons el Magnànim, la venerada peça havia anat canviant de mans i de residència al llarg dels segles en el que constitueix un interessant camí de pelegrinatge.

Les dades arqueològiques, documentals i els històrics del viatge que va realitzar aquesta relíquia fins a recalar en la Catedral de València apunten al fet que és el got que va utilitzar Jesucrist en l'Últim Sopar. Els Papes Joan Pau II i Benet XVI van oficiar misses amb el Sant Calze de la seu en les seues respectives visites a València en 1982 i 2006.

En 2015, el Papa Francesc va concedir a València la celebració de l'Any Sant Jubilar que es repetirà cada cinc anys a la ciutat del Túria, convertint-la en una de les ciutats santes del món. L'últim dijous d'octubre de 2020 començarà perquè el segon any jubilar del Sant Calze i València acollirà a tots aquells pelegrins que desitgen aconseguir la indulgència plenària en la seua Catedral.

 

Com va arribar el Sant Calze a València

La copa que va utilitzar Jesucrist en l'Últim Sopar va ser portada de Jerusalem a Roma per Sant Pere i utilitzada des de llavors per ell i els successius papes de l'Església a Roma en les celebracions eucarístiques fins a l'any 258, quan el papa Sixt II, va encarregar al seu diaca Sant Lorenzo que s'emportara el calze fora de Roma per a protegir-lo de la persecució de l'emperador Valeriano.

Sant Lorenzo va fer arribar la relíquia a Osca, on vivien els seus pares. El calze va acabar amagat en el monestir de Sant Joan de la Penya i en 1399 és entregada pels monjos del monestir al rei Martí I d'Aragó, de qui es conserven tres cartes reclamant la relíquia insistentment. Una vegada a les seues mans, Martí I va portar el greal a la capella de la seua residència a Saragossa, el Palau de la Alfajería. I un altre rei, Alfons el Magnànim, va traslladar en 1424 el Sant Calze al Palau Real de València, la seua residència de llavors.

La conquesta del regne de Nàpols va suposar al Magnànim costoses campanyes militars per a les quals va necessitar préstecs, un d'ells contret amb la jerarquia eclesiàstica. El rei el va avalar amb totes les seues relíquies, inclòs el Sant Calze, que va haver d'entregar en 1437 per a condonar el seu deute amb l'església. Va ser conservat i venerat durant segles entre les relíquies de la Catedral, i fins al segle XVIII es va utilitzar per a depositar en el seu interior la forma consagrada en el «monument» del Dijous Sant, fins que va anar finalment instal·lat en l'antiga Sala Capitular, habilitada com a Capella del Sant Calze l'any 1916.

 

Què pots veure en la Capella del Sant Calze

Entra per la Porta dels Ferros de la Catedral i dirigeix-te a la primera capella que trobaràs a la teua dreta. Per a albergar semblant joia, la capella del Sant Calze és una estada sense grans luxes ni estridències, embolicada en seré silenci. Després de l'altar podràs contemplar, en una urna envidrada, aquesta misteriosa peça de valor incalculable per tot el que representa i els mites i llegendes que ha generat al llarg de la Història.

Asseu-te en un dels bancs de la capella i para't a contemplar els detalls. Just de front, abraçant el Sant Calze, veuràs un impressionant retaule d'alabastre realitzat per l'italià Giuliano Poggibonsi, deixeble de Lorenzo Ghiberti, autor de les Portes del Paradís del baptisteri de Florència. És l'antiga porta del cor de la Catedral del segle XV, amb dotze relleus d'escenes de l'Antic i Nou Testament.

Si eleves la vista, descobriràs la volta de creueria nervada en forma d'estrela. En les seues claus estan els dotze Apòstols i en la central, l'escena de la coronació de la Verge en el cel després de l'Asunción.

A la teua esquerra, aqueixes enormes cadenes que pengen del mur, són les que tancaven el port de Marsella i que Alfons V el Magnànim es va portar en 1423 després del seu pas per la ciutat provençal. Sobre els 226 baules, el llenç “Expulsió dels moriscos” de l'artista Vicente López.  I a l'altre costat, el fresc de l'Adoració dels Reis pintat per Nicolás Florentino.

 

 

Però la relíquia, com és?

El Sant Calze es troba en una urna envidrada, per la qual cosa no podràs contemplar els seus xicotets detalls. Però no et perdràs res, perquè te'ls expliquem ací.

La copa que es conserva en la Capella del Sant Calze de la Catedral de València consta de tres parts diferenciades. La relíquia en si és el got d'àgata polida de la part superior. Gràcies als estudis arqueològics realitzats per l'investigador Antonio Beltrán sabem que la copa es remunta a l'època compresa entre el segle IV abans de J. C. i l'I de la nostra Era, i que va ser llaurada en un taller oriental d'Egipte, de Síria o de la pròpia Palestina. Les investigacions demostren que el peu és un got egipci o califal del segle X o XI, afegit a la copa, cap al segle XII, com a estimació de la seua excepcional importància. I que les perles i pedres precioses que de la seua ornamentació són posteriors i van poder ser sobreposades quan el Sant Calze era venerat en Sant Joan de la Penya..

 

Les petjades del Sant Greal a València

Fins a arribar a la Catedral, el Sant Greal va recórrer o va deixar petjades en alguns llocs de la ciutat que hui pots visitar.

 

1. Jardins del Real. Allí es trobava el Palau Real, residència del rei Alfons El Magnànim, qui va portar el Sant Greal per primera vegada a València i el va guardar un temps allí.

2. Museu de Belles Arts de València. És la segona pinacoteca d'Espanya després del Museu del Prado de Madrid. Allí podràs contemplar tres obres en les quals es reprodueix el Sant Calze de la Catedral: dos exemplars de Salvador Eucarístic de Joan de Joanes del segle XVI i el Sant Sopar d'un altre pintor valencià, Joan Ribalta. El museu també custòdia dos dibuixos que no estan exposats al públic per raons de conservació: L'Últim Sopar de Joan de Joanes, i la Institució de l'Eucaristia, de Francisco Ribalta.

3. L'Església i Palacio del Temple. Allí estava una de les antigues portes d'entrada a la ciutat, per on va passar el Greal, en direcció a la Catedral de València en 1437.

4. Museu El Patriarca. Mira les escenes en relleu de la façana dedicades al Sant Greal i contempla a l'interior del museu el quadre “L'Últim Sopar” de Francisco Ribalta. Aprofita per a conéixer les pintures de Caravaggio, El Greco, Van Der Weyden, Benlliure, Ribalta o Pinazo que també s'exhibeixen en el museu, així com el manuscrit original de l'obra pòstuma de Sir Thomas More.

5. Església de Sant Martí Obispo i sant Antoni Abat, amb un fresc de José Vergara dedicat a l'Últim Sopar, on pot veure's la reproducció del Sant Calze que es troba en al Catedral de València.

6. Museu del Corpus. Alberga els carros triomfals o entremesos que participen en la celebració del Corpus Christi. Aquests carros, que eren coneguts popularment amb el nom de roques, han donat nom a aquest singular Museu del Corpus més conegut com a Casa de les Roques. Una d'elles està dedicada al Sant Greal. Va desfilar per primera vegada en la processó de l'any 2001.

7. Carrer Avellanes, 3. Casa de Sabina Suey, on va romandre amagat el Sant Greal durant alguns dies de la Guerra Civil espanyola.

8. Catedral de València. Contempla l'oli sobre taula del segle XVI de Juan de Juanes “Últim Sopar” en la planta primera del Museu de la Catedral i aprofita per a conéixer altres de les obres d'un dels pintors més importants del Renaixement espanyol. Coneix unes altres de les relíquies que van ser propietat d'Alfons el Magnànim, com les espines de la corona de Crist i dos trossos de la creu. Descobreix a més les escultures originals de la Porta dels Apòstols de la Catedral, reliquiaris, facsímils, talles en fusta del segle XV i obres d'altres mestres valencians, com Vicente Masip. Recorre els tresors de la seu valenciana i culmina la teua ruta, com no podria ser d'una altra manera, en la Capella del Sant Greal.

Pots conéixer més del Sant Greal i del patrimoni artístic d'alguns temples de la ciutat, com l'Església de sant Nicolás o la de Sant Joan de l'Hospital, en la visita guiada Ruta del Greal i art religiós que surt cada divendres a les 10.00 h. des de l'oficina de turisme del carrer de la Pau, 48.

 

La Ruta del Greal, un itinerari de cultura, paisatge i naturalesa

Més enllà del sentit espiritual que la ruta del Greal pugi suposar, el camí que va recórrer aquesta relíquia és a més un itinerari molt atractiu per a descobrir el patrimoni, el paisatge i la naturalesa del viatge que va realitzar la copa més venerada del món.

Encara que el camí podria iniciar-se des de Sant Joan de la Penya, a Osca, ens centrarem en 10 dels municipis valencians pels quals transcorre la ruta. Pot fer-se còmodament a peu en 17 etapes de 12 quilòmetres cadascuna, travessant dos parcs naturals, recorrent vestigis romans i medievals, participant en festes plenes de tradició i gaudint d'una gastronomia autòctona de quilòmetre zero.

I així, la Ruta del Greal en la Comunitat Valenciana passa per Barracas, Jérica, Segorbe, Torres-Torres, Gilet, Sagunt, El Puig, Massamagrell, Alboraia i València. El principi i fi de la ruta estan senyalitzats per dues escultures de l'artista Antonio Peris Carbonell realitzades en acer tallen.

El recorregut permet viure la “Entrada de Bous i Cavalls” de Segorbe, una festa que es remunta al segle XIV, i que està declarada d'Interès Turístic Internacional. També gaudir l'experiència de dormir en el monestir del Sant Esperit de Gilet, fundat en 1403, en ple cor de la Serra Calderona. Pots sentir la grandesa de la civilització romana en el Teatre de Sagunt, construït l'any 50 d. C., i en el seu imponent castell fortalesa, declarat Monument Nacional en 1931. O viatjar fins a l'època medieval visitant el Monestir de Santa María del Puig o la Cartoixa Llaura Christi.

No deixes de visitar l'església de Massamagrell, coneguda com la “Catedral de l'Horta Nord”, i el Convent dels Caputxins, del segle XV, que alberga una biblioteca amb nombrosos incunables. 

Activa el teu cos i la teua ment passejant per les senderes dels dos parcs naturals que trobaràs en la Ruta: la Serra Calderona i la Serra de Espadán. Reposa forces amb la variada gastronomia d'aquestes dues serres i passa't per la Cooperativa de Viver per a provar o portar-te a casa un dels millors olis d'oliva verge extra d'Espanya.

Hi ha infinitat de monuments, visites guiades i paratges en aquesta ruta. Descobreix-los tots ací

 

 

6 curiositats que hauries de conéixer sobre el Sant Calze

1. El calze ha sobreviscut a una caiguda accidental que va patir el Divendres Sant de 1744, va eixir intacte de la Guerra de la Independència traslladant-se des de València a Alacant,, Eivissa i Palma. També es va salvar de la profanació de la Catedral durant la Guerra Civil, gràcies a una família que ho va tindre amagat primer en el seu habitatge del carrer Avellanes de València i després a Carlet fins que va acabar la contesa.

2. El Sant Calze només ix dues vegades a l'any de la seua capella per a ser traslladat processionalment a l'Altar Major de la Catedral. La primera és el dia de Dijous Sant, amb motiu de la Missa “In coena Domini”; la segona, l'últim dijous del mes d'octubre, per a la celebració de la missa de la Festa Anual del Sant Calze.

3. Però si no tens l'oportunitat de veure-ho en aqueixos dos moments en directe, visita el Centre d'Artesania de la Comunitat Valenciana per a contemplar de prop la rèplica del Sant Greal realitzada pels experts orfebres Piro.

4.  Només set llocs del món celebren un Any Jubilar a perpetuïtat: València Santiago de Compostel·la, Camaleño (Cantàbria), Urda (Toledo), Caravaca de la Cruz (Múrcia), Roma i Jerusalem.

5. Com sona el Sant Greal? Perquè ho pots saber en el disc El Greal del grup especialitzat en música antiga Capella de Ministrers. Es tracta d'una recopilació de cançons de croades, els cants de centres de peregrinació, el reflex de la literatura medieval en la música i el simbolisme emblemàtic que va adquirir amb Alfons el Magnànim. Capella de Ministrers recopila en aquest disc música i poesia de l'Edat mitjana entorn de Chrétien de Troyes, Robert de Boron, Wolfram von Eschenbach i Hélinand de Froidmont.

6. El nostre calze també dona nom a un barret. És el model Greal disponible en el local de Barrets Albero al carrer Xàtiva, 21 o a la seua botiga online. Està inspirat en el barret Fedora que lluïa Indiana Jones en la seua última croada.