Els pobles més bonics de la província de València

Fer una llista dels pobles més bonics de la província de València no és tasca fàcil, francament.

De llarg a llarg de la província hi ha tants llogarets i poblets carregats d’història que es palpa als seus carrers, que fer un rànquing es fa complicat.

Nuclis urbans amb petjada romana i musulmana, carrerons pintorescos i places recol·lectes on desconnectar i menjar de luxe tenim en abundància. I envoltats de naturalesa salvatge!

La veritat és que la província de València té el privilegi de comptar amb una biodiversitat rica i diversa en qüestió de pocs quilòmetres; pots estar prenent el sol a la platja i plantar-te en un paratge de muntanya en menys de mitja hora.

Hem preparat una llista variada de pobles més bonics de la província perquè tingues on triar i pugues fer-te un combinat de poble amb encant i entorn natural d’escàndol per a un dia d’escapada. 

Comencem.

 


Ademús 

El primer de la llista és un poble de la comarca del Racó d’Ademús, entre Terol i Conca. 

Saps aquest tros de la Comunitat Valenciana que sembla estar fora del mapa? Perquè ací està la comarca i la població que porta el seu nom. 

Ademús és un poble pintoresc que s’estén pel vessant de la muntanya dels Zafranes com en bancals. Ja des de lluny pots veure el mantell de casetes que descansen sobre la muntanya amb el Castell d’Ademús al capdamunt.

A més de recórrer els seus carrers empedrats has de provar el seu empedrao (arròs amb fesols pintats, costelles i botifarra), fer-te amb mel de la bona i pomes, que per allí són una delícia i les tenen de moltes varietats. 

I pels voltants pots fer un tour per algun dels seus set pobles amb els seus deu llogarets o marcar-te una ruta de senderisme pel Parc Natural de la Puebla de San Miguel o el riu Boïlgues i les seues aigües cristal·lines.

 

 


Aiora

En tota llista dels pobles més bonics de la província de València que es pree ha d’estar Aiora sí o sí.  

Per què? 

Doncs perquè el seu patrimoni històric i artístic és molt abundant i el seu repertori de paratges naturals no es queda enrere. 

Bé podríem dir d’Aiora que és una població monumental la mires per on la mires. La seua edificació més espectacular per les dimensions i perquè presideix el cim del poble és el Castell d’Aiora

Però a més té l’Església de la Mare de Déu de l’Assumpció, del s. XVI, la de Santa Maria la Major del s. XIII i la Creu de Sant Antoni, una creu coberta d’estil gòtic en perfecte estat. Quasi res. 

A banda d’aquestes tres meravelles, quan passeges pel poble has de recórrer els seus carrers de tipus medieval al Barri de los Altos, l’antic barri jueu de Santa Bàrbara i deixar-te caure pel Barri de El Hueco per a admirar els seus edificis d’estil renaixentista. 

I per a gaudir de la seua naturalesa, toca una caminada per la ruta de la reserva natural de la Hunde i el Pic Palomera.

 

 


Bocairent

Bocairent és un dels pobles més visitats de la província de València perquè el seu nivell de conservació és molt alt i deixa veure els seus encants historicoculturals. 

És una població literalment excavada en la roca i el seu barri medieval va ser declarat conjunt historicoartístic nacional ja l’any 1975. I és que la seua orografia peculiar, amb casetes amuntegades que enfilen per la muntanya i li donen un encant especial.  

Prepara’t per a pujar unes quantes costeres, però t’assegurem que l’esforç val molt la pena. 

A més de passejar pels seus característics carrerons, has d’acostar-te a admirar les Covetes dels Moros, un conjunt d’unes 50 coves amb forma de finestra que estan obertes a meitat d’una paret vertical rocosa. Totes aquestes obertures donen accés a unes cambres que estan connectades entre si i a les quals es pot accedir.

Per si no fos prou, el poble està enclavat al Parc Natural de la Serra de Mariola, que ofereix opcions de senderisme per a tot tipus de viatgers.

 

 


Bunyol

Que Bunyol s’ha fet famós en el món sencer per la Tomatina és indiscutible; però que no és el seu únic atractiu, també. 

De fet, el seu patrimoni històric té llocs tan importants com el Castell de Bunyol, que data del s. XIII i es conserva tan bé que converteix la seua visita en tot un viatge al passat.  

El castell té dos recintes: el militar i el residencial. Ull amb aquest últim perquè guarda meravelles com el Palau Gòtic amb la seua Sala de l’Oscurico, l’Església del Salvador i la Casa Senyorial, on està el Museu Arqueològic.  

Així que, comença per ací i després ves recorrent els carrers del seu barri antic.  

Aquests són els seus must: l’Església Parroquial de Sant Pere, el Parc de Sant Lluís i el Molí Galán. I la plaça del poble per a veure el carrer on se celebra tots els agostos la Tomatina. 

Aprofita que estàs a Bunyol per a fer senderisme i anar a la Cova del Turche i els gorgs del riu Bunyol, que és un recorregut amb piscines naturals espectaculars on et pots donar un bon bany. Això serà si vas a l’estiu, que a l’hivern l’aigua està gelada.

 

 


Xelva

Xelva és un dels pobles més bonics de la província de València i així ho demostren els reconeixements que té: l’any 2018 va ser triat com a segona meravella rural d’Espanya, la seua Festa de Sant Antoni és d’Interés Turístic Provincial, és destinació Starlight i el seu centre històric és Bé d’Interés Cultural. 

I tot ben merescut. 

Així que calça’t unes bones sabatilles perquè tots els seus barris mereixen ser vistos: el barri andalusí de Benacacira, el cristià de les Olleries, el barri jueu de l’Azoque i el Raval, que és el mudèjar-morisc

Sí, sí, un festival de cultures en el qual submergir-se per carrerons sinuosos i anar descobrint racons a cada pas. 

Un altre dels seus tresors és la Ruta de l’Aigua en el riu Xelva, repleta de brolladors i fonts naturals. No et preocupes si vas amb xiquets o no eres un pro dels esports de muntanya perquè l’itinerari és molt facilet. I prepara el banyador per a l’estiu perquè segur que voldràs donar-te un capbussó.

 

 


Xulilla

Xulilla està a la comarca dels Serrans i és un d’aquests pobles valencians en els quals les cases estan com clavades a la muntanya de manera que costa comprendre com han pogut ser construïdes així. 

És aquest poblet que tots tenim al cap en què sembla que el temps corre d’una altra manera; a Xulilla t’esperen un entramat de carreronets empinats plens de balcons florits, forns on comprar productes típics i bars on prendre el vermut tranquil·lament

Coronant el nucli urbà està la fortalesa vigilant allà on estigues. 

I pel que fa a la natura la Ruta dels Ponts Penjants és el seu plat fort però, ull, que si tens acrofòbia pot ser que passes una mala estona perquè la seua altura impressiona quasi tant com el paisatge.

 

 


Cofrents

Per què incloem Cofrents en la llista dels pobles més bonics de la província de València? 

En primer lloc perquè la seua ubicació geogràfica fa que tinga una naturalesa espectacular al seus voltants i això la converteix en un lloc perfecte per a esports d’aventura i per a gaudir de vistes precioses. 

I és que Cofrents està on conflueixen els rius Xúquer i Cabriol, que envolten el poble en un circuit de meandres, congosts, cingles i un embassament, el d’Embarcadors. I per a rematar, el Volcà Cerro d’Agras, que desprén bambolles de gas cap al brollador de Hervideros

Aquest lloc demana un balneari, veritat? Perquè existeix. És el Balneari de Hervideros, on et pots allotjar i rebre un tractament si et pots quedar a passar la nit. 

A banda de gaudir de la seua privilegiada riquesa mediambiental, a Cofrents has de visitar el seu castell i perdre’t pels seus carrerons, el disseny dels quals ve de l’època islàmica.  

Mentre passeges fixa’t en què moltes cases tenen una façana molt semblant: la porta a un costat i una finestra a l’altre, a dalt un balcó i un tercer nivell amb la cambra, que és un magatzem per a guardar la collita.

 

 


El Palmar

Entre els llocs més bonics de València havia d’estar El Palmar, que podríem considerar l’ànima del Parc Natural de l’Albufera

El Palmar és bàsicament un poble de pescadors envoltat de l’aigua del llac, cultius d’arròs i horta. Per això no és d’estranyar veure barques aparcades en els canals a la porta de les cases o d’alguna tradicional barraca que encara es conserva. 

Si has llegit Cañas y Barro (o la sèrie inspirada en la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez) podràs imaginar-te com és el Palmar. I si has vist la sèrie El Embarcadero, aquesta és justament la imatge de l’entorn del poble. 

El que toca és agafar una de les seues tradicionals embarcacions, anomenades albuferencs, i que qualsevol dels seus simpàtics barquers et conte la història del lloc i et mostre la riquesa mediambiental de l’Albufera, que arriba a tenir fins a 250 espècies d’aus diferents. 

Important: el capvespre és l’hora màgica per a aquest passeig amb barca

Un altre imprescindible perquè la jornada a El Palmar siga redona és menjar una paella, que per a això va nàixer ací.

 

 


Requena

Requena és sens dubte una de les poblacions més especials de València. I de les més fredes, cosa que s’agraeix a l’estiu quan en la costa les temperatures són sufocants. 

Precisament al final de l’estiu se celebra la Fira i la Festa de la Verema de Requena, declarada d’interés turístic. I és que la tradició vinícola de Requena forma part del seu ADN i això es veu sobretot als barris de la Vila i Les Penyes on hi ha diversos cellers visitables. 

I també en tot el seu terme municipal que està sembrat d’un mantell de vinyes la fruita de les quals es destina a la producció dels seus vins. 

Requena és la porta de l’altiplà i aquesta característica és la que l’ha convertida en el que és hui perquè ha sigut lloc de pas de diferents civilitzacions de les quals queden llocs com el Barri de la Vila, el Col·legi de l’Art Major de la Seda, la Fortalesa o la Jueria, entre altres monuments. 

Anem, que no te l’acabes. 

Si alguna cosa no et pots perdre de Requena són les Coves de la Vila que estan excavades en el subsol; són 22 coves de l’època musulmana en les quals pots veure enormes gerres que s’utilitzaven per a l’elaboració del vi.  

I per a completar el duo historia i naturalesa, està el Parc Natural de les Gorges del riu Cabriol, que és la frontera natural entre València i Castella-La Manxa. Hi ha diverses rutes de senderisme que pots fer i n’hi ha per a tots els públics. 

Si et va la marxa, marca’t un rafting. Depenent de la solta d’aigua del pantà de Contreras serà en un tram o un altre. Així que, si tornes en una altra ocasió, és molt probable que l’aventura que t’espera siga totalment diferent. 

 

 


Serra

Per a acabar la nostra llista dels pobles més bonics de la província de València ens movem a Serra, que és un dels pobles amb més encant de la província de València. 

Està en el pur centre del Parc Natural de la Serra Calderona, un dels espais naturals protegits més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. Els seus desnivells i barrancs són garantia de senderisme del bo i vistes d’escàndol des de totes parts.  

Si et va la muntanya de veritat has de programar una pujada al Mirador Garbí per a gaudir d’una panoràmica de tota la serra i fer-te fotos dignes d’Instagram. 

En el barri antic convé recórrer els seus carrers per a comprovar de primera mà el pas de musulmans i cristians. Ací segueixen les antigues torres de guaita de la Ria, Ermita o Satarenya i la neoclàssica Església de la Mare de Déu dels Àngels

I als afores està el castell, però sobretot el seu edifici més important, que és la Cartoixa de Portaceli. Aquest lloc va ser el primer monestir de l’orde de la Cartoixa i és de 1271 ni més ni menys.

I no és d’estranyar que assentaren un monestir en aquest lloc perquè la tranquil·litat i el silenci són màxims. 

Encara que no és visitable perquè en ella viuen encara monjos cartoixans, l’entorn val la pena perquè té adossat un aqüeducte gòtic de dotze arcs que el fa encara més espectacular.

 

I ací donem per acabat el nostre recorregut pels pobles més bonics de la província de València en els quals un dia dóna per a molt per a desconnectar. Ja saps per quin començaràs?