Barri del Carme a València

El Barri del Carme, que se situa en l’extrem nord-oest del centre històric, és el més conegut de tots els de València. Rep el seu nom de l’església i el convent del Carme Calçat i ve precedit per una ben merescuda fama d’edén per als amants de la gastronomia i l’oci mediterrani. Encara que l’oferta de restauració i locals és inabastable, aquest barri és molt més que això. Estem parlant d’una àrea de Ciutat Vella amb mil anys d’història i amb exemples d’arquitectura medieval magnífics, un patrimoni artístic ric, centenars d’anècdotes històriques i origen d’un bon nombre de llegendes locals. Perquè el Barri del Carme és una combinació perfecta d’història i oci. 

La seua història. Llar dels gremis més estranys

En el segle XI, acabada de finalitzar la muralla àrab, una zona que quedava a l’exterior d’aquesta construcció a poc a poc anirà guanyant en activitat agrícola. S’aniran alçant algunes cases que s’uneixen a les escasses alqueries existents. Viure extramurs explica que siga el lloc on més visibles són hui les restes de la fortificació islàmica, perquè l’àrea va créixer a esquena d’aquesta, preservant-la i integrant-la en les seues edificacions. És el cas del llenç i la torre trobats en els voltants de les places de l’Àngel i dels Navarros, així com del carrer de la Creu. O a l’interior del forn Montaner. 

Amb la conquesta per part de Jaume I, el rei reparteix entre les seues hosts alguns dels habitatges d’aquesta part de la ciutat. La zona quedarà completament sota la protecció de les muralles amb l’ampliació cristiana d’aquestes, escomesa en el segle XIV. Des de llavors es converteix en refugi per a gran part dels gremis medievals, alguns d’ocupacions curioses. Els blanquers (adobers) van donar nom a la zona de Blanqueries, els caputxers tenien la comesa de confeccionar les caputxes emprades en els períodes de dol, però només els corredors d’orella es dedicaven a pregonar l’anunciació de la Mare de Déu. Els velluters (teixidors de vellut) van tenir una importància crucial, amb els innombrables telers que poblaven València i que van donar origen al Col·legi Major de la Seda, una institució que hui es pot conéixer visitant el Museu de la Seda. Per la seua banda, els traginers transportaven mercaderies i persones mortes en els seus carros (Ai!, la pesta feia estralls.), mentre que els cecs oracioners (també anomenats paternosters) eren invidents que entonaven cançons al ritme de les seues guitarres i violes de mà. Quina tropa! Segur que van ajudar a conferir el toc un tant canalla del Barri.

Recorre el seu patrimoni arquitectònic i cultural 

El barri conserva diversos dels millors museus de la ciutat i algunes joies arquitectòniques. És el cas del conegut com Portal de la Valldigna, antiga entrada a la moreria on van quedar concentrats els musulmans després de la presa de la ciutat a mans del Conqueridor. 

L’Església de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir s’ha convertit en un imprescindible de València des que es van recuperar les seues impressionants pintures murals en la volta, considerades com la Capella Sixtina valenciana. 

L’antic Convent del Carmen, origen etimològic de la denominació del barri, ha sigut transformat en el Centre del Carme Cultura Contemporània, centre museístic modern. Com també és d’avantguarda el prestigiós Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). La Beneficència, amb les seues magnífiques col·leccions d’etnografia i prehistòria, completa el trio de grans centres expositius. Que curiós! Una àrea mil·lenària com aquesta alberga el millor que València ofereix en art actual. 

La visita reposada no pot deixar de costat un parell d’edificis del barri del Mercat, que està molt pròxim. L’edifici de la Llotja de la Seda, exemple únic d’estil gòtic civil i destacat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, captiva per les espectaculars columnes helicoidals de la seua Sala de Contractació i les gàrgoles i figures de les seues façanes. 

Un altre punt d’interés és el Mercat Central, gran santuari local dels productes de proximitat, entre decoracions modernistes, i considerat el gran aparador d’aliments frescos d’Europa. 

El Carme també acull les dues úniques portes d’accés a la ciutat medieval que es conserven: la de Serrans i la de Quart. Antany es tancaven després de l’arribada de la nit i el repic de campanes que l’anunciava. I a qui caminava en distraccions, no li tocava una altra que dormir “a la lluna de València”.

Sabies que el Sant Calze es troba a la Catedral de València? I que també alberga una de les obres pictòriques més importants del primer Renaixement Espanyol? I que en el seu Museu Catedralici pots trobar llenços de Maella o Goya? Una pujada al Micalet o conéixer la història de la Mare de Déu del Bon Part són altres curiositats que no t’has de perdre. 

Una successió de places per a gaudir 

A més, el Barri del Carme, igual que el conjunt de Ciutat Vella, presenta una successió de places que mereix conéixer i gaudir. La de Manises alberga la seu del Govern autonòmic valencià, el Palau de la Generalitat, un edifici medieval d’estil gòtic tardà, encara que prou modificat al llarg dels segles.

Palau de la Generalitat

Contigua es troba la Plaça de la Mare de Déu, que emmarca la Catedral, la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats i una de les façanes i el coquetó jardí del Palau de la Generalitat. Creuant-la accediràs al Centre Arqueològic de l’Almoina, autèntic quilòmetre 0 de la ciutat i els seus orígens. 

A un pas d’ací està la Plaça de la Reina, on recau la portada barroca, o dels ferros, de la Catedral i el famós campanar o Micalet, i des de la qual s’albira la torre campanar de l’Església de Santa Catalina. 

Des de la part posterior d’aquest temple s’accedeix a un dels espais més singulars de València: la Plaça Redona. Es tracta d’un conjunt que alberga una gran oferta de botigues de regals i de restauració. 

No deixes d’acostar-te a la Plaça del Mercat, ni a la del Doctor Collado, a esquena de la Llotja de la Seda, que sempre es troben molt animades. Però per a animació, per a experimentar la nit valenciana de gom a gom, cap com la Plaça del Tossal. Gaudeix d’aquestes places en un passeig alegre o en les seues terrasses assolellades.

Curiositats i altres sorpreses

El Carme és font inesgotable de llocs curiosos i que no cal deixar de conéixer. Com a L’Iber, el museu de miniatures històriques del món més destacat, amb més de 95.000 soldadets de plom i diferents peces exposades. La Casa de les Roques, seu de les carrosses que representen a monstres i éssers mitològics que es trauen en processó durant la celebració del Corpus. O la Casa dels Gats, una llar en miniatura per a mixinos en el número 9 del carrer Museu. Compta amb tot luxe de detalls, com ara cortines darrere de les finestres, entrada principal, la font davant de la porta... Al costat de la curiosa caseta, un cartell escrit en un taulell recorda l’altura a la qual van arribar les aigües desbordades del riu Túria al mes d’octubre de 1957 durant la gran riuada. Els carrers del Carme, un dels barris més afectats, estan repletes de recordatoris similars.

Casa de los Gatos

També mereixen una visita els refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola, durant la qual València va arribar a ostentar quasi un any la capitalitat de la II República, que es troben al número 25 del carrer Serrans i al número 37 del carrer de Dalt.

I no t’oblides de gaudir de les manifestacions de street art que trobaràs al teu pas, com el Carrer dels Colors (Carrer de Moret), una gran galeria d’art urbà a l’aire lliure. I, ja de pas, troba els atzucacs (de l’àrab az-zuqâq, carrerons sense eixida), tan habituals en l’entramat de carrerons pel qual estàs passejant. Ací van unes pistes: la part posterior del restaurant L’Atzucac (Baix, 42), dóna a un. El carrer Cañete, és un altre. Els altres, els busques tu.

Botigues i gastronomia per a tots els paladars 

Mil anys de barri donen per a molta visita. Potser és el moment de comprar algun regal abans de pensar a menjar. Ací hi ha una oferta de botigues curioses encapçalada pel Mercat de Tapineria, que conjuga les propostes d’artesania i moda local amb un parell de llocs gastronòmics. Però si hi ha fam, serà qüestió de visitar el Mercat de Mossén Sorell, amb aliments de proximitat i unes parades on delectar-te amb un bon vermut. 

És el primer pas per a obrir boca i rematar la jugada en els bons restaurants que ofereix aquesta zona. Varietat i qualitat. Ací alguns exemples: 

Tardeo i nit del Carme  

No hi ha millor manera de concloure la visita pel Barri del Carme que gaudint de la seua proposta d’oci exuberant. I és que el Carme s’ha convertit en centre neuràlgic de la nit valenciana. Després de la riuada de 1957, el barri va entrar en declivi, però un parell de dècades més tard va començar a revitalitzar-se amb l’aparició de pubs i locals d’oci. Sens dubte, els joves de l’època se sentien atrets pel seu pòsit mil·lenari. L’impuls de les reivindicacions veïnals i la recuperació d’antics palaus en estat de semiabandó com a seu per a institucions oficials van ajudar a consolidar aquest renàixer.  

Hui dia, és punt clau a la ciutat pel que fa a l’oferta de cafés, bars de copes i altres centres del bon viure. Molts estan situats al carrer Roteros, al carrer Baix o als voltants de la Plaça del Tossal. Els tens de tots els colors. Com el tradicional Café Negrito (Plaça del Negret, 1), on gaudir de mojitos i altres còctels. El veí Ghecko (Plaça del Negret, 2) és més matiner, ja que ha apostat pel tardeo. 

Et va el jazz? Doncs no deixes d’acudir al Jimmy Glass Jazz (Baixa, 28), un prestigiós temple amb reputació internacional. Si prefereixes la psicodelia i el funky, has d’anar al Gong (Concòrdia, 3). Per al rock i bons concerts, millor anar a Peter Rock (Quart, 26). I si et va el rotllo cultural amanit amb bona música en directe, un clàssic de sempre, Ràdio City (Santa Teresa, 19). Únic Daily Goodness (Plaça Sant Jaume, 1) és també una aposta per l’eclecticisme i la fusió de tendències. Com veus, diversitat i emoció al cor de Ciutat Vella. Així és el Barri del Carme, un volcà d’atractius, mescla d’història, patrimoni, supervivència i nit. Et quedaràs sense provar-lo?