Com serà València l’any 2030?

La convocatòria “València 360” feia una crida a equips d’estudiants, professionals, artistes… de fins a 5 persones que estigueren interessades a desenvolupar amb Non Architecture panoràmiques impactants que exploren València l’any 2050: gent curiosa sobre l’espai públic i el futur de la ciutat, capaç de generar imatges que transmeten des de l’excel·lència, emocionada pel disseny i l’arquitectura i interessada a crear coneixement des del disseny. 

EXFIGURA - L’Horta Tomorrow 

L’agricultura continua sent una gran amenaça per a la sostenibilitat del planeta. L’ús desproporcionat d’aigua i territori que ocasiona és el responsable que innombrables espècies estiguen en perill d’extinció, a més de l’alteració dels ecosistemes, tant a escala regional com mundial. A mesura que la vida desapareix, el paisatge es converteix en un buit total. 

Si l’agricultura no canvia, quin futur li espera a la societat? 

A València es podria protegir l’Horta, traslladant la producció a construccions en altura. L’agricultura vertical, a través de la seua eficiència artificial, podria produir més aliments, amb major varietat, utilitzant quasi cap recurs. Aquestes torres podrien convertir-se en la nova icona de la ciutat de València: una visió innovadora de l’agricultura, amb l’objectiu d’un futur brillant. 

C-LAB - “To be or to visit, that is the question” 

Seguint la tendència d’altres ciutats europees, el centre de la ciutat podria convertir-se en un parc temàtic per a turistes. Les activitats productives i la dinàmica capitalista transformarien la nostra plaça històrica en un lloc orientat al consum. 

No obstant això, altra plaça és possible. La mobilitat sostenible, la renaturalització urbana, les energies netes i els models residencials alternatius poden transformar la plaça en el “lloc per a estar”. Una maqueta de ciutat reproductiva mostrarà la versió més amable de la plaça en què qualsevol persona podrà estar “a la fresca” al costat de la font, passejar gaudint de l’aire pur o comprar productes locals. 

Benvingut a la Plaça de la Verge, el lloc per a estar o visitar, tu decideixes. 

Lloyd Martin - Torre Miramar 

En explorar un enfocament més fonamentat sobre el discurs utòpic/distòpic, el disseny ha evolucionat cap a narratives basades en solucions urbanes al problema de la rotonda de la Torre Miramar. 

La visió distòpica explora el model actual de disseny urbà d’enginyeria additiva, resolent temporalment els problemes relacionats amb el transport i la connectivitat. 

La visió utòpica recupera la rotonda a través d’una transició cap als vehicles automatitzats i la inversió en infraestructura sostenible, brindant una oportunitat única per a progressar més enllà de l’urbanisme basat en combustibles fòssils. Habilitant un espai públic únic i acollidor, catalitzant una peça important d’infraestructura pública i social i unint els elements fracturats de l’entorn urbà. 

QUATRE CAPS - ECOTOPIA 

Any 2050. Plantejant la civilització com una malaltia per al planeta, descrivim un futur on la utopia i la distopia naden en paral·lel i difícilment poden ser diferenciades.  

Utopia + Distopia 

La població mundial no ha deixat de créixer, les decisions polítiques continuen prenent-se d’acord amb resultats curtterministes. Res ha canviat. El benestar i la comoditat de la humanitat són prioritaris. Estem al principi d’una tempesta. 

Distopia + Utopia 

L’any del canvi com a forma única. Els fenòmens extrems efecte del canvi climàtic són evidents i constants. La societat ha sacrificat la seua manera de viure, perquè futures generacions puguen existir en aquest lloc. Amb la humanitat confinada i aïllada, la vegetació i la naturalesa tornen a prosperar.  

Rarea - Malva-rosa 2.0 

En enfortir-se l’existència ‘en línia’ dels individus, les comunitats de les quals participen també s’entrellacen amb l’espai virtual. El que anteriorment es podia entendre com una interacció ‘sense-lloc’ en la xarxa, ara cobra una presència sòlida per permetre a la idiosincràsia d’un col·lectiu arrelar-se en un ‘lloc’ que es percep clarament com a habitable. Què passa quan aquestes comunitats formen ciutat? Què contindria aquesta capa virtual de la València futura, amb la seua cultura profundament social tan ben representada en la nostra costa? Benvinguts als riscos i les bondats de la Malva-rosa 2.0, la platja virtual de València.