Marca oficial VLC - VALENCIA
Home | Declaració d'accessibilitat | Aneu a la versió dinàmica

Idiomes : Español | Valencià | English | Française | Deutsch | Italiano | Japanese | Chinese | Arabic

Què visitar? / Monuments
PRESENTACIÓ | MONUMENTS

A partir de la fundació de Valentia Edetanorum l'any 138 a.C., la romanització del territori fou un fet i l'època d'August la més brillant de la vida romana valenciana. Unida a la monarqui visigoda en el segle VI, va passar a domini musulmà l'any 714, època en què la ciutat va adquirir una major entitat, beneficiant-se del desenvolupament agrícola dels seus voltants.>>

El segle X València va entrar de ple en la vida política d'al-Àndalus, sobreeixint com a capital d'un regne taifa. La debilitació d'este va fer possible, el 1094, la conquesta de la ciutat pel Cid Campeador, passant a poder dels almoràvits el 1102.

El 1238 Jaume I la reconquerix definitivament, incorporant-la a la Corona d'Aragó i fundant el Regne de València, el qual dota d'una característica legislació foral (Furs) i d'institucions pròpies com el Consolat del Mar, el Tribunal de les Aigües, la Taula de Canvis, la Lletra de Canvi, etc. València es va convertir, al llarg del segle XV, en la ciutat més important de la Corona d'Aragó, posició que havia de mantenir fins al segle XVII. La prosperitat de la seua zona agrícola i de la seua indústria sedera, el seu desenvolupament com a centre financer i comercial i l'apogeu de la seua cultura, feren d'este el seu segle d'or, caracteritzat per la seua gran esplendor artística, destacant-hi les figures de Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanch, primera novel·la moderna d'Europa), Ausiàs Marc, Roig de Corella i Isabel de Villena.

El fracàs de les Germanies va deteriorar la seua posició, però el cop decisiu a la seua economia fou l'expulsió dels moriscos el 1609. Arran de la victòria borbònica a la batalla d'Almansa (1707), Felip V va decretar l'abolició dels Furs, perquè els valencians s'havien inclinat a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria en la guerra de Successió.

Al llarg del segle XVIII va participar del renaixement econòmic i cultural del país.

Amb el segle XIX va arribar la guerra de la Independència i les gestes del Palleter, Romeu i Pep de l'Horta, les guerres Carlistes i el cantó valencià de 1873. L'any següent Alfons XII aconseguia ser proclamat rei constitucional a Sagunt.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) València fou per un temps capital del Govern republicà. Posteriorment va patir grans pèrdues en les inundacions de 1957. Amb el restabliment de la monarquia, la Comunitat Valenciana obté l'Estatut d'Autonomia.

Al llarg dels segles els nombrosos fets històrics han deixat una empremta a la ciutat i han enriquit el seu patrimoni fins a convertir-la, en l'actualitat, en una de les principals ciutats espanyoles, tant en l'àmbit cultural com en l'econòmic, i en capital de la Comunitat Valenciana.

Història de l'escut
de la Ciutat de València

Fins al regnat de Pere el Cerimoniós la ciutat va utilitzar com a armes pròpies un escut al·lusiu al seu emplaçament: una ciutat emmurallada sobre ones. Este emblema apareix representat en un dels primers segells municipals (1312) i en l'escut esculpit a la porta gòtica de la catedral de València. No obstant això, ja des del segle XIV València va utilitzar com a divisa les pròpies armes reials: un escut en cairó (rombe), amb quatre pals de gules sobre camp d'or. En algunes representacions heràldiques els quatre pals apareixen simplificats en dos. El 1377 el Consell Municipal fixava, definitivament, la composició de l'escut:

"Es cert que el senyal per los molt alts senyors reys de Aragó otorgat e confermat a la dita ciutat era e és llur propi senyal reyal de bastons e barres grogues e vermelles... Per tal, lo dit Consell deliberadament e concordant , tengué per bé e volgué e proveí que els ordinaris e escrivans... usen del dit senyal reyal... ;al cap subirá sia feta corona per dues raons: La primera, car la dita ciutat és cap de regne, majorment, e la segona, car lo molt alt senyor rey ara regnant, per son propi motie e de sa mera liberalitat , tenin-se axí con fou sa mercé, per molt servit de la dita ciutat, senyaladament en la guerra de Castella proppassada , especialment en los dos setges..., enadí la corona al dit senyal".(Text en llengua valenciana antiga)

A partir d'aqueix moment l'escut reial amb la corona es va imposar només als segells municipals, sinó també a les grans construccions, a les encunyacions monetàries de la pròpia seca, a les filigranes del paper fabricat als molins de la ciutat, a les teles de la manufactura local i, fins i tot, com a marca dels orfebres del gremi de València.

Igualment, com a reconeixement a la seua fidelitat durant la guerra amb Castella, Pere el Cerimoniós va concedir al municipi el dret a col·locar una corona sobre l'L de València. Ja en l'època moderna, es va afegir una L a cada costat de l'escut, simbolitzant la lleialtat de la capital en els dos setges que va patir en l'esmentada contesa i amb el seu origen atribuït a una concessió del mateix monarca. Ja el 1503, amb motiu de la benedicció d'una nova bandera, el dragó alat que apareixia com a cimera en alguns escuts reials i com a adornament a l'extrem del pal de la senyera (nom de la bandera del Regne de València), va originar el ratpenat, un animal que ja s'havia utilitzat en algunes de les representacions heràldiques anteriors. El segle XVII el ratpenat ja està present a l'escut municipal i a impresos oficials, i els segles XVIII i XIX a monedes i medalles.


Què visitar?
Monuments | Museus | Ponts | Rutes per la ciutat | Parcs i Jardinas | Bioparc | Platges de València | Voltants | Ciutat de les Arts i les Ciències | Parc Natural de l'Albufera

Planifica el teu viatge
Allotjaments: Hotels | Hostals | Pensions | Càmpings | Apartaments | Youth Hostels
Com arribar: Aeroport | Autobusos | Port | Metro | Ferrocarril | Taxis | Carreteres | Lloguer de vehicles

Què fer?
Gastronomia i Restaurants | A la Lluna de València | De compres | Cines | Teatres | Activitats Esportives | Festes | Música i Concerts | Grans Esdeveniments | València Open de Tenis 500

VARIS
Informació General | Suggeriments | Avis Legal

Marca de TURISMO VALENCIA Convention Bureau